Tornar a pàgina principal
_____Notícies


La memòria afusellada

o Un centenar d'amics i familiars dels ajusticiats després de la guerra civil al Camp de la Bota exigeixen que la democràcia els restitueixi l'honor

JORDI CASABELLA BARCELONA

Joan Codina Fradera, un pagès i tractant en bestiar de Llinars del Vallès (Vallès Oriental) afusellat al Camp de la Bota el 4 de març de 1939 per estar afiliat a ERC, va néixer tal dia com ahir de fa 108 anys. Dues de les seves tres filles, Mont-
serrat, de 77 anys, i Àngels, de 75, van anar ahir al macabre escenari del seu assassinat per homenatjar "un home bo, generós, alegre i amb molta empenta, que respectava els ideals dels altres". Era una manera de reclamar que es restitueixi l'honor als milers d'ajusticiats en aquell indret entre el 1939 i el 1952 que avui forma part del recinte del Fòrum.
Les germanes Codina van anar a la crida de l'Associació Promemò- ria als Immolats per la Llibertat a Catalunya que vol que la democràcia espanyola deixi de respondre als seus requeriments amb "el silenci o la indiferència", segons va denunciar el vicepresident de l'entitat, Pere Fortuny, que va manifestar que sent "pena i vergonya" pel tracte que els diferents Governs democràtics els han donat. Pere Fortuny va exigir que es reconegui "la injustícia que es va cometre amb els massacrats", anul.lant la validesa dels processos sumaríssims a què els van sotmetre.

Ofrena floral
Al voltant del monument que s'aixeca a la plaça de la Fraternitat del Fòrum, instal.lat el 1992 per honrar els afusellats a la platja del Camp de la Bota, es van aplegar ahir més d'un centenar de familiars i amics de les víctimes del franquisme, per fer una ofrena floral, acompanyats de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos.
Les germanes Codina van dipositar unes flors al peu del monument i finalitzat l'acte, mentre intentaven contenir les llàgrimes, van explicar que elles i la seva germana han viscut "traumatitzades" per la desaparició del seu progenitor. "Després d'una infància feliç, hem tingut sempre depressions", va confessar Ángels.
Montserrat es va esforçar per explicar que al seu pare se'l van endur en un camió a Granollers, on li va poder fer un petó un dia abans que el matessin gràcies a la benevolència d'un guardià commogut per la presència de la nena a les portes del presidi. Va recordar que la seva mare va buscar infructuosament la mediació del capellà, al qual el capturat va protegir els primers dies de la guerra civil, i que el cacic del poble va acabar per condemnar-lo a mort.
Després, quan era una nena trista va haver de comparèixer periòdicament a l'Ajuntament perquè volien empresonar la mare. Acusaven la viuda, de 37 anys, d'assenyalar els "criminals" que van acabar amb la vida del marit cada cop que, amb les filles, es topava amb ells al carrer.
Les restes de Joan Codina van ser llançades al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc i la pressió dels falangistes de Llinars va expulsar la dona i les filles a Barcelona, on Àngels, amb 10 anys, i Montserrat, amb 12, es van posar a treballar, mentre la mare anava de casa en casa a planxar. Mig segle més tard, Clos va admetre que la democràcia encara no ha fet els deures: "Hem de recuperar la dignitat i la memòria dels que van donar la seva vida per la democràcia i la llibertat". Just el que Àngels i Montserrat van fer ahir.


Noticia publicada a la pàgina 004 de l'edició de Dilluns, 21 de juny de 2004 de El Periódico.

Tornar a pàgina principal