_____Notícies
HOMENATGE INSTITUCIONAL AL PRESIDENT EXECUTAT
El Govern central anuncia una llei per anul.lar judicis com el de Companys• Ordena l'"elaboració urgent" d'una norma que permeti revisar les sentències del franquisme
• Maragall espera que Zapatero vagi al 65è aniversari de l'afusellament amb la nova legislació sota el braçENRIC HERNÀNDEZ / ELIANNE ROS. MADRID / BARCELONA
El Govern central va anunciar ahir, en el 64è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'aprovació d'una llei que permetrà anul.lar les sentències franquistes, fins i tot el consell de guerra sumaríssim contra el president de la Generalitat. Després de la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va avançar, primer a la Moncloa i més tard a la Generalitat, que una comissió treballarà des de dilluns en l'"elaboració urgent" del projecte.
Presidit per Fernández de la Vega, el Consell de Ministres va debatre un informe del titular de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, en què es detallen les dificultats jurídiques que comportarà la revisió del sumari de Companys i de moltes altres sentències del franquisme. La gran complicació està, segons la vicepresidenta, en la necessitat de "conciliar els valors constitucionals en joc". A saber: la "justícia i la seguretat jurídica", d'una banda, i la impossibilitat de tornar a sentenciar la "cosa jutjada", de l'altra.REHABILITAR L'HONOR
La tasca de trobar l'equilibri recaurà sobre la comissió interministerial creada el 10 de setembre per estudiar la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme. El Govern ha ordenat a la comissió que presideix Fernández de la Vega i que es reuneix aquest dilluns per primer cop, que "doni prioritat" a l'elaboració d'aquesta norma i la tingui a punt "en un termini raonable", que no va concretar.
Així es donarà compliment a una proposició no de llei del Congrés, que el 28 de setembre va instar el Govern a tramitar l'anul.lació del consell de guerra a Companys i a rehabilitar el seu honor. Va explicar la vicepresidenta que, a més, s'han formulat "nombroses sol.licituds" de nul.litat dels judicis franquistes, i que el pla de l'Executiu és donar "plena satisfacció moral als que es van veure sotmesos a processos d'enjudiciament enfrontats a les mínimes regles jurídiques que conformen la idea d'un judici just".
A la tarda, De la Vega es va desplaçar a Barcelona, on va llegir una declaració institucional i va participar en l'homenatge a Companys. En una solemne posada en escena al Palau de la Generalitat --on no hi va faltar la bandera espanyola en correspondència amb el gest de José Luis Rodríguez Zapatero de rebre Maragall a la Moncloa amb una senyera-- la vicepresidenta va expressar la seva "emoció" per representar el Govern en un acte destinat a abra-
çar "tots els espanyols i, especialment, tots els catalans que van patir les conseqüències d'una guerra civil".
A més a més d'incidir en l'acord del Consell de Ministres, De la Vega va anunciar que la decisió del Govern de cedir el castell de Montjuïc a Barcelona es plasmarà també en un projecte de llei. Respecte al termini per fer efectiva l'anul.lació de les sentències franquistes, fonts de Presidència van indicar que el Govern espera que l'any que ve sigui Zapatero qui vagi a l'homenatge amb la llei sota el braç.
La voluntat del Govern d'atorgar el màxim caràcter institucional a l'acte amb la presència de De la Vega --gest que s'interpreta com una resposta a la participació de Pasqual Maragall en els fastos del Dia de la Hispanitat-- es va veure enterbolida per absències significatives. Ni el cap de l'oposició, Artur Mas, ni tampoc el líder d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, van anar a Montjuïc en protesta pel que consideren una "apropiació" de la figura de Companys per part del PSC per elaborar uns cartells en què s'associa la imatge del president afusellat a les sigles del partit. Tampoc hi va anar el president del Parlament, Ernest Benach, d'ERC, que va adduir problemes d'agenda. L'únic republicà present a l'acte va ser el conseller en cap, Josep Bargalló, ja que dels altres cinc consellers nomenats per ERC només hi van anar els dos independents: Carles Solà i Pere Esteve. En nom de CDC hi va anar el seu vicesecretari, Felip Puig. I pel que fa al PPC, el portaveu al Parlament, Francesc Vendrell.Noticia publicada a la pàgina 002 de l'edició de Dissabte, 16 d'octubre de 2004 de El Periódico - edició impresa.
El perdó de la víctima 2.761
• La Generalitat honra la memòria del president davant el mateix lloc del castell de Montjuïc on va ser afusellat
• Un altre republicà, Bargalló, va posar veu al testament de Companys 64 anys desprésMONTSERRAT BALDOMÀ. BARCELONA
"A tots els que han ofès, perdono; a tots els que hagi pogut ofendre, demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l'ombra d'un rancor. Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals". Lluís Companys, la víctima 2.761 entre els afusellats pel franquisme a Catalunya, va escriure aquestes paraules la vigília del seu consell de guerra. Ahir, un altre republicà, Josep Bargalló, va posar veu al testament del president màrtir durant l'acte d'homenatge que li va rendir la Generalitat davant el lloc al castell de Montjuïc que el va veure morir fa 64 anys.
En un gest històric, sense precedents, el Govern central es va afegir a l'homenatge amb què la Generalitat va honrar qui va ser el seu president. La presència de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va contrastar amb les absències dels líders d'ERC i de CiU.
Executant a la perfecció la complicitat que buscava la Generalitat, Pasqual Maragall va caminar de bracet de la vicepresidenta fins a la tarima d'autoritats. Entre elles, el general de Brigada de l'Exèrcit de Terra, Cayetano Miró, que va preferir penjar l'uniforme i anar-hi vestit de civil. D'uniformes, en canvi, sí que se'n van veure entre els convidats. José López, cap superior de Policia de Catalunya, i Antoni Carrascosa, general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, van lluir la vestimenta oficial i van departir animadament amb els comandaments dels Mossos d'Esquadra.Llorers i palmes
L'acte es va iniciar amb una intervenció de l'historiador Joan B. Culla, en què va glossar el perfil humà i polític de Companys. Va agafar el relleu el conseller en cap, que, amb veu emocionada, va llegir les últimes paraules del president afusellat, mentre que Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals, va ser l'encarregat de llegir la declaració institucional que, hores abans, havia aprovat el Govern català.
Abans que Maragall prengués la paraula, i amb els acords d'El cant dels ocells, interpretats pel primer violoncel de l'OBC, el president i la vicepresidenta van fer l'ofrena davant el nou monòlit que porta gravada la llegenda Lluís Companys, president de la Generalitat. Per sempre. La corona no va escapar al simbolisme de l'acte: al tradicional llorer s'hi van afegir branques de palma, l'arbre de la justícia.
Finalitzats els discursos, Joan Vilajoliu, de la Cobla Mediterrània, va tocar amb la tenora Els segadors. Autoritats, convidats i públic, poc, van unir les seves veus a les que, enllaunades, sonaven pels altaveus. De la Vega també es va afegir al Catalunya triomfant, tornarà..., però, com qui se sent en fals, va tancar de seguida els llavis.
Noticia publicada a la pàgina 004 de l'edició de Dissabte, 16 d'octubre de 2004 de El Periódico - edició impresa
EDITORIAL
Companys i els altres• La rehabilitació pública de Lluís Companys és un emblema de la nova situació política d'aquest país
Si visqués, el que més apreciaria Lluís Companys de l'homenatge d'ahir és l'anunci que la revisió del seu procés desbloqueja moltes altres reparacions de sentències injustes de l'etapa franquista que afecten nombroses persones. Perquè la decisió del Govern espanyol, representat a Montjuïc per María Teresa Fernández de la Vega, la seva presidenta en funcions, no només rehabilitarà judicialment el president Companys, sinó que trenca d'una vegada, diríem que d'una punyetera vegada si ens ho permeten, les covardes reticències dels nostres polítics democràtics a desfer injustícies.
En aquest moment històric per a Catalunya, que es completa amb l'existència d'un Govern progressista a Madrid sensible a donar suport a una millora de l'Estatut i una millor explicitació a la Constitució del caràcter plurinacional d'Espanya, l'únic decebedor és la mesquinesa partidista amb què l'aborden algunes formacions. Radicalitats de saló i crítiques per sistema reflecteixen la seva fonda descol.locació. La superació d'una estratègia que primava el victimisme i els símbols, i que fixava malament les prioritats, a mans d'una política d'entesa sense segones intencions ni falsedats, té aquestes coses.
Noticia publicada a la pàgina 006 de l'edició de Dissabte, 16 d'octubre de 2004 de El Periódico
