Tornar a pàgina principal
_____Documents

 

Traducció del document oficial feta per ARMHC

A /RES/47/133 18 de desembre de 1992.

Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades

Resolució 47/133 aprovada per l'Assemblea General, el 18 de desembre de 1992.

L'Assemblea General.

Atès que, conforme amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides i altres instruments internacionals, el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i dels seus drets iguals i inalienables és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món.

Atesa la obligació imposada als Estats mitjançant la Carta, i especialment en l'article 55, de promoure el respecte universal i afectiu als drets humans i de les llibertats fonamentals.

Atès que l'Assemblea està profundament preocupada pel fet que en molts països, de manera general i persistent, es produeixin desaparicions forçades, és a dir, que s'arresti, es detingui o es traslladi contra la seva voluntat a les persones, o que aquestes resultin privades de la seva llibertat d'alguna forma per als agents governamentals de qualsevol sector o nivell, per grups organitzats o particulars que actuen en nom del govern o amb el seu recolzament directe o indirecte, la seva autorització o el seu assentiment i que després es neguen a fer pública la sort o localització d'aquestes persones o a reconèixer que estan privades de llibertat i d'aquesta manera les deixa fora de la protecció de la llei.

Atès que les desaparicions forçades afecten els valors més profunds de tota la societat respectuosa de la primacia del dret, dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i que la seva pràctica sistemàtica representa un crim de lesa humanitat.

Atesa la seva anterior resolució 33/173, de 20 de desembre de 1978, a la qual es va declarar profundament preocupada pels informes procedents de diverses parts del món, en relació amb la desaparició forçada o involuntària de persones i commoguda per l'angoixa i el dolor causats per aquestes desaparicions, i va demanar als governs que garantissin que les autoritats o organitzacions encarregades de vetllar pel compliment de la llei i encarregades de la seguretat tinguessin responsabilitat jurídica pels excessos que conduïssin a desaparicions forçades o involuntàries.

Atesa igualment la protecció que atorguen a les víctimes de conflictes armats els Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949 i els Protocols Addicionals de 1977.

Atesa la consideració especial dels articles referits a la Declaració Universal dels Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que garanteixen a tota persona el dret a la vida, el dret a la llibertat i a la seva seguretat, el dret a no se sotmès a tortures i el dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Atesa també la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, que disposa que els Estats parts/membres han de prendre mesures eficaces per prevenir i reprimir els actes de tortura.

Atesa el Codi de conducta per a funcionaris encarregats del compliment de la llei, els principis fonamentals sobre la utilització de la força i d'armes de foc pels funcionaris encarregats de fer complir la llei, la Declaració sobre els principis fonamentals de justícia per a les víctimes de delictes i de l'abús de poder, i de les regles mínimes per al tractament dels reclusos.

Atesa que per a impedir les desaparicions forçades és necessari assegurar l'estricte respecte del Conjunt de Principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó, que figuren a l'annex de la seva resolució 43/173, de 9 de desembre de 1988, així com dels Principis relatius a una prevenció eficaç i investigació de les execucions extrajudicials, arbitràries o sumàries, formulats pel Consell Econòmic i Social a l'annex de la seva resolució 1989/65, de 24 de maig de 1989, i aprovats per l'Assemblea General en la seva resolució 44/162, de 15 de desembre de 1989;

Atès que, si bé els actes que contribueixen a les desaparicions forçades constitueixen una violació de les prohibicions que figuren als instruments internacionals esmentats anteriorment, és del tot important elaborar un instrument que faci de tots els actes de desaparició forçada delictes d'extrema gravetat i estableixi normes destinades al seu càstig i prevenció.

1. Proclamem aquesta Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades com a conjunt de principis aplicables per a tots els Estats.

2. Instem que es faci tot el possible per a difondre-la i fer-la respectar.

Article 1

1. Tot acte de desaparició forçada constitueix un ultratge a la dignitat humana. És condemnat com una negació dels objectius de la Carta de les Nacions Unides i com una violació greu i manifesta dels drets humans i de les llibertats fonamentals proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans i reafirmats i desenvolupats en altres instruments internacionals pertinents.

2. Tot acte de desaparició forçada sostrau la víctima de la protecció de la llei i li causa greus patiments, així com a la seva família. Constitueix una violació de les normes del dret internacional que garanteixen a tot ésser humà , entre altres coses, el dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica, el dret a la llibertat i a la seguretat de la seva persona i el dret a no ser sotmès a tortures ni a altres penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Viola, a més, el dret a la vida, o el fa perillar greument.

Article 2

1. Cap Estat cometrà , autoritzarà ni tolerarà les desaparicions forçades.

2. Els Estats actuaran a nivell nacional, regional, i en cooperació amb les Nacions Unides contribuint per tots els mitjans a prevenir i eliminar les desaparicions forçades.

Article 3

Els Estats prendran mesures legislatives, administratives, judicials i altres mesures eficaces per a prevenir o eradicar els actes de desaparicions forçades en qualsevol territori sotmès a llur jurisdicció.

Article 4

1. Tot acte de desaparició forçada serà considerat, de conformitat amb el dret penal, delicte possible de penes apropiades que tinguin en compte la seva extrema gravetat.

2. Les legislacions nacionals podran establir circumstàncies atenuants per a qui, havent participat en actes que constitueixin una desaparició forçada, contribueixi a la reaparició amb vida de la víctima o doni voluntàriament informacions que permetin l'aclariment de casos de desaparició forçada.

Article 5

A més de les sancions penals aplicables hauran de comprometre la responsabilitat civil dels autors i la responsabilitat civil de l'Estat o de les autoritats de l'Estat que hagin organitzat, consentit o tolerat aquestes desaparicions, sense perjudici de la responsabilitat internacional d'aquest Estat, d'acord als principis del dret internacional.

Article 6

1. Cap ordre o instrucció d'una autoritat pública, sigui aquesta civil, militar o d'altre ordre, pot justificar una desaparició forçada. Tota persona que rebi una ordre o instrucció d'aquest tipus té el dret i el deure a no obeir-la.

2. Els Estats vetllaran perquè es prohibeixin les ordres o instruccions que disposin, autoritzin o impulsin les desaparicions forçades.

3. En la formació dels agents encarregats de fer complir la llei s'ha de fer incidència en les disposicions dels paràgrafs 1 i 2 del present article.

Article 7

Cap circumstància, sigui quina sigui, ja es tracti d'amenaça de guerra, estat de guerra, inestabilitat política interna o qualsevol altre estat d'excepció, pot justificar les desaparicions forçades.

Article 8

1. Cap Estat expulsarà , retornarà o concedirà la extradició d'una persona a un altre Estat quan existeixin motius fonamentats per a creure que corre el risc de ser víctima d'una desaparició forçada.

2. Per a determinar si existeixen aquest motius, les autoritats competents tindran present/en compte totes les consideracions pertinents, inclouran quan sigui procedent, l'existència a l'Estat interessat d'un conjunt de violacions sistemàtiques, greus, manifestes o en gran nombre dels drets humans.

Article 9

1. El dret d'un recurs judicial ràpid i eficaç, com a mitjà per determinar la localització de les persones privades de llibertat o el seu estat de salut o d'individualitzar a l'autoritat que va ordenar la privació de llibertat o que la va fer efectiva, és necessari per prevenir les desaparicions forçades en tota circumstància, incloses les contemplades a l'article 7 supra. 2. En el marc d'aquest recurs, les autoritats nacionals competents tindran accés a tots els indrets on es trobin persones privades de llibertat, així com a tot indret on hi hagi motius per creure que es puguin trobar les persones desaparegudes.

2. També podrà accedir a aquests indrets qualsevol altra autoritat competent facultada per la legislació de l'Estat o per qualsevol altre instrument jurídic del qual l'Estat en sigui part.

Article 10

1. Tota persona privada de llibertat haurà de romandre en indrets de detenció oficialment reconeguts i, d'acord amb la legislació nacional, presentada sense retard davant d'una autoritat judicial després de la seva detenció.

2. S'haurà de proporcionar ràpidament informació exacta sobre la detenció d'aquestes persones i el lloc o llocs on s'acompleix, inclosos els indrets de transferència, als membres de la seva família, al seu advocat o a qualsevol altra persona que tingui interès legítim, a conèixer aquesta informació, llevat que les persones privades de llibertat expressin el contrari.

3. A tot indret de detenció hi haurà un registre oficial actualitzat de totes les persones privades de llibertat. A més, anàlogament els Estats prendran mesures per a disposar de registres centralitzats. La informació que figuri en aquests registres romandrà a disposició de les persones esmentades en el paràgraf anterior i de tota autoritat judicial o autoritat nacional competent i independent i de qualsevol altra autoritat competent autoritzada per la legislació nacional, o per qualsevol instrument jurídic internacional del qual l'Estat en sigui part, que desitgi conèixer el lloc on es troba la persona detinguda.

Article 11

L'alliberament de tota persona privada de llibertat haurà d'acomplir-se segons models que permetin verificar amb certesa que ha estat efectivament posada en llibertat i, a més, que ho ha estat en condicions que assegurin la seva integritat física i la seva facultat d'exercir plenament els seus drets.

Article 12

1. Els Estats establiran en la seva legislació nacional normes que permetin designar els agents del govern habilitats per ordenar privacions de llibertat, fixin les condicions a què aquestes ordres poden ser donades, i previnguin les penes de que seran possibles els agents del govern que es neguin sense fonament legal a proporcionar informació sobre una privació de llibertat.

2. De la mateixa manera els Estats vetllaran perquè s'estableixi un control estricte, que comprengui en particular una determinació precisa de les responsabilitats jeràrquiques, sobre tots els responsables d'aprehensions, arrestos, detencions, presons preventives, trasllats i empresonaments, així com a els altres agents del govern habilitats per la llei a recórrer a la força, i a utilitzar armes de foc.

Article 13

1. Els Estats asseguraran a tota persona que disposi de la informació o que tingui un interès legítim i sostingui que una persona ha estat objecte de desaparició forçada el dret a denunciar els fets davant d'una autoritat estatal competent i independent, la qual procedirà immediatament a una investigació exhaustiva i imparcial. Sempre que existeixin motius per creure que una persona ha estat objecte de desaparició forçada, l'Estat enviarà l'afer a l'esmentada autoritat perquè iniciï una investigació, encara que no s'hagi presentat cap denúncia formal. Aquesta investigació no podrà de cap manera, ser limitada o obstaculitzada.

2. Els Estats vetllaran perquè l'autoritat competent disposi de les facultats i els recursos necessaris per dur a terme la investigació, incloent-hi les facultats necessàries per a exigir la compareixença de testimonis i la presentació de proves pertinents, així com per a procedir sense cap retard a visitar indrets.

3. Es prendran disposicions perquè tots els qui participin a la investigació, incloent-hi el denunciant, l'advocat, els testimonis i els qui realitzen la investigació, estiguin protegits de qualsevol maltractament i de tot acte d'intimidació o represàlia.

4. Els resultats de la investigació es comunicaran a totes les persones interessades a sol·licitud seva, tret que això obstaculitzi la instrucció d'una causa penal en curs.

5. Es prendran disposicions per a garantir que qualsevol maltractament, qualsevol acte d'intimidació o de represàlia, així com qualsevol forma d'ingerència en ocasió de la presentació d'una denúncia o durant el procediment d'investigació, siguin castigats tal i com correspongui.

6. S'haurà de poder fer una investigació d'acord amb les modalitats descrites en els paràgrafs anteriors, mentre no s'hagi aclarit la destinació de la víctima d'una desaparició forçada.

Article 14

Els presumptes autors d'actes de desaparició forçada en un Estat, quan les conclusions d'una investigació oficial ho justifiquin i a menys que hagin estat extradits a un altre Estat que exerceixi la seva jurisdicció de conformitat amb els convenis internacionals vigents en la matèria, hauran de ser lliurats a les autoritats civils competents del primer Estat a fi de ser processats i jutjats. Els Estats hauran de prendre les mesures jurídiques apropiades que tinguin a llur disposició per tal que tot presumpte autor d'un acte de desaparició forçada, que es trobi sota la seva jurisdicció o control, sigui sotmès a judici.

Article 15

El fet que existeixin raons de pes per creure que una persona ha participat en actes de natura extremament greu com els esmentats en el paràgraf 1 de l'article 4 supra., qualsevol que en siguin els motius, haurà de ser tingut en compte per les autoritats competents d'un Estat en decidir si concedeix o no asil.

Article 16

1. Els presumptes autors de qualsevol dels actes previstos en el paràgraf 1 de l'article 4 supra seran suspesos de qualsevol funció oficial durant la investigació esmentada en l'article 13 supra.

2. Aquestes persones només podran ser jutjades per les jurisdiccions de dret comú competents, en cada Estat, amb exclusió de tota altra jurisdicció especial, en particular la militar.

3. No s'admetran privilegis, immunitats, ni dispenses especials en aquests processos, sense prejudici de les disposicions que apareixen en la convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques.

4. Es garantirà als presumptes autors d'aquests actes un tracte equitatiu, d'acord amb les disposicions pertinents de la Declaració Universal dels Drets Humans i d'altres instruments internacionals vigents en la matèria en totes les etapes de la investigació, així com en el procés i en la sentència, què poguessin ser objecte.

Article 17

1. Qualsevol acte de desaparició forçada serà considerat delicte permanent mentre els seus autors continuïn ocultant l'estat i localització de la persona desapareguda i mentre no s'hagin esclarit els fets.

2. Quan els recursos previstos en l'article 2 del Pacte Internacional de Drets Civils i polítics ja no siguin eficaços, es suspendrà la prescripció relativa als actes de desaparició forçada fins que es restableixin aquests recursos

3. Si existeix prescripció, la relativa als actes de desaparició forçada ha de ser de termini llarg i proporcionat a l'extrema gravetat del delicte.

Article 18

1. Els autors o presumptes autors d'actes previstos en el paràgraf 1 de l'article 4 supra no es beneficiaran de cap llei d'amnistia especial o d'altres mesures anàlogues que tinguin per efecte exonerar-los de qualsevol procediment o sanció penal.

2. En l'exercici del dret de gràcia haurà de tenir-se present l'extrema gravetat dels actes de desaparició forçada.

Article 19

Les víctimes d'actes de desaparició forçada i llurs famílies hauran d'obtenir reparació i tindran dret a ser indemnitzades d'una manera apropiada, i a disposar de mitjans que els garanteixin una readaptació tan completa com sigui possible. En cas de mort de la víctima com a conseqüència de la seva desaparició forçada, la seva família tindrà igualment dret a indemnització.

Article 20

1. Els Estats previndran i reprimiran l'apropiació de fills de pares víctimes d'una desaparició forçada o de nens nats durant el cautiveri de llurs mares víctimes de desaparició forçada i farà el possible per cercar i identificar aquests nens per retornar-los a la seva família d'origen.

2. Considerant la necessitat de preservar l'interès superior dels infants esmentats en el paràgraf anterior, en els Estats que reconeixen el sistema d'adopció, s'haurà de poder examinar l'adopció d'aquests infants i, en particular, declarar la nul·litat de qualsevol adopció originada en una desaparició forçada. Malgrat tot, aquesta adopció podrà mantenir-se si els familiars més propers del nen donen llur consentiment en examinar-se la validesa de l'adopció.

3. L'apropiació d'infants de pares víctimes de desaparició forçada o nats durant el captiveri d'una mare víctima de desaparició forçada, així com la falsificació o supressió de documents que testimonien la seva veritable identitat, constitueixen delictes de natura summament greu i com a tals hauran de ser castigats

4. Amb aquesta finalitat, els Estats conclouran, segons el que sigui procedent, els acords bilaterals o multilaterals.

Article 21

Les disposicions d'aquesta Declaració són sense prejudici de les disposicions enunciades a la Declaració Universal dels Drets Humans o en qualsevol altre instrument internacional i no han d'interpretar-se com una restricció o derogació de qualsevol d'aquestes disposicions.

 

Tornar a pàgina principal