Tornar a pàgina principal
_____Notícies
 

TV-3 recupera la memòria dels espanyols de Mauthausen

'30 minuts' descobreix a 'El comboi dels 927' el drama dels deportats

El Periódico - edició impresa
JOAN BARRERA BARCELONA

Van perdre la guerra civil espanyola, van ser deportats per les autoritats franceses que els van acollir després del conflicte i, finalment, oblidats pel seu país d'origen, Espanya, quan els nazis, amb el silenci còmplice de les autoritats franquistes, els van col.locar el triangle blau d'apàtrides al camp d'extermini de Mauthausen. La història d'aquest miler de persones emergeix avui, després de 63 anys de silenci, al documental El comboi dels 927, que emet el programa 30 minuts de TV-3.El 24 d'agost de 1940, un tren amb 927 refugiats espanyols, molts d'ells catalans, va sortir de l'estació d'Angulema (França) amb un destí, per a ells, desconegut. Quatre dies més tard, el comboi, després de travessar França, Alemanya i Àustria es va aturar a les andanes de la població de Mauthausen. Allà, els homes més grans de 13 anys --470 del total-- van baixar per ser internats al camp de concentració. Les 457 persones que qued aven, dones i nens petits, van començar un recorregut de tornada que, 18 dies més tard, els va deixar abandonats en una zona de mercaderies de l'estació d'Hendaia.Dirigit per Montse Armengou i realitzat per Ricard Belis, autors també dels reportatges Els nens perduts del franquisme i Les fosses del silenci, la producció aporta testimonis d'aquell macabre viatge, juntament amb documentació procedent d'una vintena de centres espanyols, europeus i nord-americans, que revelen com el cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer, es va desentendre d'ells i en la pràctica els va condemnar a mort. Precisament, la Fundació Serrano Suñer és l'única que no ha accedit a obrir els arxius als autors del treball."Una altra vegada, els periodistes fem de bombers de la memòria històrica", declara Armengou, mentre recorda que aquell comboi va ser el primer tren de deportats de l'Europa occidental carregat amb famílies senceres amb destí a un camp d'extermini nazi. I com a fons de les seves paraules, les de Pablo Escribano, un dels testimonis: "Espanya no ha fet res pels seus fills. No necessitem monuments a tot arreu, però sí un reconeixement de la nostra lluita per la llibertat. I això encara no s'ha fet". D'aquelles 470 persones que van entrar a Mauthausen, només 73 van arribar amb vida al dia de l'alliberament.

30 minuts. TV

Noticia publicada a la pàgina 76 de l'edició de Diumenge, 7 de març de 2004 de El Periódico

 

Tornar a pàgina principal