_____Noticies
Un vel de silenci
• Les associacions de recuperació de la memòria històrica saluden l'homenatge de la Generalitat encara que arribi "tard"
Satisfacció Alguns dels reunits, després de la cita amb Saura. Foto: FERRAN NADEU
ELIANNE ROS BARCELONA"Avui s'ha fet realitat un somni". Així va expressar Neus Català, supervivent del camp nazi de Ravensbruck, el sentiment dels representants de les 18 associacions de combatents per les llibertats que es van donar cita ahir al Palau de la Generalitat per conèixer el projecte del Govern català de realitzar un memorial en homenatge als represaliats pel franquisme.
Català, que ha dedicat 35 dels seus 89 anys a recuperar la memòria dels deportats a camps de concentració nazis, exhibeix una vitalitat inaudita. Cada any visita aquell lloc, on els nens del poble veí apedregaven els presos i els escopien i del qual va sortir miraculosament viva. Ara veu restituït "l'honor" de les gairebé mil dones espanyoles que van caure a les urpes del règim de Hitler i de les quals no es va saber mai més res.
El memorial que impulsa el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, començarà a funcionar l'any que ve amb l'objectiu de "difondre la memòria històrica" i promoure els valors democràtics.Base de dades i ruta
Es tracta de reunir tota la documentació i els testimonis possibles per crear una base de dades oberta a la consulta dels ciutadans, a més d'iniciatives com una ruta dels llocs més emblemàtics de la repressió franquista, fosses comunes, camps de concentració, obres fetes per presos republicans i una exposició sobre la lluita antifranquista.
"Han trigat massa", va ser el principal retret que van fer els afectats, com Llibert Villar, fill d'un deportat republicà, i Martí Bielsa, de l'Associació d'Antics Guerrillers. Bielsa va ser dels primers que van lluitar a França contra l'ocupació alemanya després d'haver fet la guerra civil al front republicà. "No érem víctimes, érem resistents. Dins de les presons la lluita contra el franquisme era diària", reivindica.
Saura va admetre que s'ha "trigat massa" a rendir homenatge a aquests lluitadors, de manera que es detecta la necessitat de "recuperar el temps perdut" amb accions com l'anul.lació de les sentències que impulsa el Govern espanyol. En aquesta línia, va anunciar que la Generalitat de Catalunya ha sol.licitat a l'Executiu central que deixi de cobrar l'IRPF en les indemnitzacions als presos del franquisme.Excés de prudència
Però per a alguns dels represaliats, el memorial és només un primer pas per anar arrencant el vel de silenci. Lluís Biosca, vicepresident de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, només tenia 17 anys quan, el 1975, va ser empresonat a la Model. Biosca, que tenia edat perquè se li apliqués la llei antiterrorista, però no per votar en les primeres eleccions democràtiques, denuncia una "excessiva prudència" i la "falta de compromís" dels polítics per regirar el passat.
"Encara hi ha criminalització" dels que van lluitar contra el franquisme, opina. Només d'aquesta manera s'explica que els 2.000 afusellats al Camp de la Bota encara no hagin rebut un homenatge o que un representant de la División Azul desfilés el Dia de la Hispanitat. "Això hauria estat impensable a Europa", assegura.
Noticia publicada a la pàgina 022 de l'edició de Diumenge, 7 de novembre de 2004 de El Periódico - edició impresa
Un velo de silencio
• Las asociaciones de recuperación de la memoria histórica saludan el homenaje de la Generalitat aunque llegue "tarde"
Satisfacción Algunos de los reunidos, tras la cita con Saura. Foto: FERRAN NADEU
ELIANNE ROS BARCELONA"Hoy se ha hecho realidad un sueño". Así expresó Neus Català, superviviente del campo nazi de Ravensbruck, el sentimiento de los representantes de las 18 asociaciones de combatientes por las libertades que se dieron cita ayer en el Palau de la Generalitat para conocer el proyecto del Govern de realizar un memorial en homenaje a los represaliados por el franquismo.
Català, que ha dedicado 35 de sus 89 años a recuperar la memoria de los deportados en campos de concentración nazis, exhibe una vitalidad inaudita. Cada año visita aquel lugar, donde los niños del pueblo vecino apedreaban y escupían a los presos y del que salió milagrosamente viva. Ahora ve restituido "el honor" de las casi mil mujeres españolas que cayeron en las garras del régimen de Hitler y de las que nunca más se supo.
El memorial que impulsa el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, empezará a funcionar el próximo año con el objetivo de "difundir la memoria histórica" y promover los valores democráticos.Base de datos y ruta
Se trata de reunir toda la documentación y los testimonios posibles para crear una base de datos abierta a la consulta de los ciudadanos, además de iniciativas como una ruta de los lugares más emblemáticos de la represión franquista, fosas comunes, campos de concentración, obras realizadas por presos republicanos y una exposición sobre la lucha antifranquista.
"Han tardado demasiado", fue el principal reproche que hicieron los afectados, como Llibert Villar, hijo de un deportado republicano, o Martí Bielsa, de la Asociación de Antiguos Guerrilleros. Bielsa fue de los primeros en luchar en Francia contra la ocupación alemana después de haber pasado la guerra civil en el frente republicano. "No éramos víctimas, éramos resistentes. Dentro de las prisiones la lucha contra el franquismo era diaria", reivindica.
Saura admitió que se ha "tardado demasiado" en rendir homenaje a estos luchadores, por lo que hay necesidad de "recuperar el tiempo perdido" con acciones como la anulación de las sentencias que impulsa el Gobierno español. En esta línea, anunció que la Generalitat ha solicitado al Ejecutivo central que deje de cobrar el IRPF en las indemnizaciones a los presos del franquismo.Exceso de prudencia
Pero para algunos de los represaliados, el memorial es sólo un primer paso para ir arrancando el velo de silencio. Lluís Biosca, vicepresidente de la Asociación Catalana de Expresos Políticos, sólo tenía 17 años cuando, en 1975, fue encarcelado en la Modelo. Biosca, que tenía edad para serle aplicada la ley antiterrorista, pero no para votar en las primeras elecciones democráticas, denuncia una "excesiva prudencia" y la "falta de compromiso" de los políticos para revolver el pasado.
"Aún hay criminalización" de los que lucharon contra el franquismo, opina. Sólo así se explica que los 2.000 fusilados en el Camp de la Bota no tengan aún un homenaje o que un representante de la división azul desfilara el Día de la Hispanidad. "Esto hubiera sido impensable en Europa", concluye.
Noticia publicada en la página 022 de la edición de Domingo, 7 de noviembre de 2004 de El Periódico
